dissabte, 11 de setembre de 2010

Viatge a Argentina i Xile. Novembre del 2008



Era una il·lusió de feia molt de temps: La Patagonia Argentina! 

Arribàrem a Buenos Aires el 31 d0’Octubre, amb les entrades comprades per poder anar a veure “els Luthiers”. Després d’un dia de visita turística per Buenos Aires  ens vam dirigir a Iguazú, sens dubte les cataractes més grans i més impactants que hi ha. Les visitàrem tant des del cantó de Brasil com de l’Argentí. No sabria dir de quina part és més maco.

Des de Iguaçu volàrem a Península Valdés, on vam llogar un cotxe per poder visitar la península al nostre aire. Fantàstic! Vàrem poder visitar la colònia de pingüins de Punta Tombo, embarcar, des de Puerto Rawson,  en un petit vaixell per veure les “tonyines overes”, una espècia de delfí blanc i negre, prendre un te amb galetes a Gaiman, una antiga colònia gal·lesa i gaudir de les balenes. La primera balena que veiérem  estava en la platja del “Doradillo”. Es podia observar des de la mateixa sorra!!! Però no ens vam conformar amb això i embarcàrem tres cops per poder observar les balenes australs. 

Deixàrem la Península Valdés per anar fins a Ushuaia. Allà vàrem visitar  el Parc Nacional Terra de foc amb l’ajuda d’un taxista entusiasta de la seva terra. Navegàrem pel canal Beagle, tant per anar a la illa de “los lobos”, com per anar fins l’estància Harberton.  Des d’aquesta estància vam fer la tornada a Ushuaia per carretera, visitant una granja on criaven gossos Huskys, un lloc on viuen un munt de castors i sopant en un encantador refugi. Per acabar la visita a Ushuaia la sobrevolàrem amb una avioneta. Llàstima del vent!!!

De Ushuaia volàrem fins El Calafate, allà vam llogar un altre cotxe, aquest cop més gran!. El primer dia visitàrem el Perito Moreno,  caminant per sobre i com mana els canons turístics vam prendre un whisky amb gel mil·lenari.  No va ser l’únic whisky amb gel mil·lenari!!!. El dia següent navegàrem per les glaceres dels Spegazzini, Onelli y Upsala. Cal dir que feia 3 mesos que no s’arribava a veure’ls, ja que un iceberg no deixava passar els vaixells.  El darrer dia en el Calafate visitàrem els voltants per poder observar els còndors. Vàrem estar molt de sort i en fotografiàrem un!!!

Del Calafate anàrem per carretera a El Chalten, per veure el Fitz Roy. Sempre havia dit que les muntanyes més maques eren Les Dolomites, però un cop vist el Chalten vaig començar a dubtar. El Fitz Roy, “las Torres” i les muntanyes que l’envolten són precioses, petites, però molt boniques!.
Quan arribàrem a l’estància “La Quinta”, la propietària ens va animar a anar a visitar “Las Torres”, ja que normalment no es veuen degut al mal temps. Eren les 12 del migdia, per nosaltres acostumats a anar a la muntanya molt aviat a la matinada, era molt tard, però si ella, que viu allà, diu que no s’ha de perdre l’oportunitat, endavant! Caminàrem durant més de 6 hores, però va valdre la pena!.

Els dies que vàren estar al Chalten, vam caminar molt, arribàrem als peus del Fitz Roy, visitàrem la glacera “Piedras blancas”, on pel camí vàrem veure un picot. I el més curiós, és que per sopar podíem anar al restaurant “la Senyera” a menjar pa amb tomàquet. De fet arribant al Chalten el que ens va cridar l’atenció va ser una Senyera.

Després del Chalten vàrem anar cap a Xile, per arribar a Torres del Paine. No vam poder fer,  al complet ,la famosa “W”, però si totes les puntes de la “W”.  Navegàrem per la Glacera del Llac Grey, a on vàrem estar allotjats un parell de dies. Després dormírem en  una l’altre banda, a l’hostaleria Las Torres, (el pitjor allotjament de tot el viatge).  Dedicàrem un dia sencer a pujar fins la base de les torres. Va ser dur, però el paisatge s’ho mereix. Un altre dia visitàrem el  “Valle del Francés”.

Pel que diu la gent que ha visitat Torres del Paine, vàrem estar molt de sort amb el temps, ja que vam poder fer caminades cada dia.

De Torres del Paine tornàrem a El Calafate per retornar el cotxe i volar fins a Buenos Aires. Visitàrem Buenos Aires dos dies més. Vàrem anar, també,  a Uruguai per visitar el poble colonial de Colònia de Sacramento, però la veritat és que va ser una pèrdua de temps.   



Aquest viatge va ser possible gràcies a l'agència argentina http://www.fueraderuta.com/.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada